Embaràs i osteopatia
L’embaràs és un procés de canvi constant. Tot i ser un procés fisiològic i natural, implica una transformació profunda del cos i també de la manera com la dona es relaciona amb ell. Adaptar-se a aquests canvis, físics i emocionals, pot representar un dels grans reptes d’aquesta etapa.
En aquest context, l’osteopatia obstètrica ofereix un abordatge respectuós, global i no invasiu que acompanya la dona al llarg de la gestació. Més que centrar-se únicament en el tractament del dolor, el seu objectiu és afavorir la capacitat d’adaptació del cos davant dels canvis propis de l’embaràs.
L’adaptació del cos durant l’embaràs
Al voltant de 40 setmanes, el cos d’una dona travessa un dels processos de remodelació fisiològica més profunds que pot experimentar un ésser humà, amb canvis endocrins, anatòmics, biomecànics i funcionals que afecten pràcticament tots els sistemes de l’organisme. Aquestes adaptacions permeten acollir el creixement del nadó, afavorir el desenvolupament de l’embaràs i preparar el part.
En aquest procés, l’aparell musculoesquelètic ha d’adaptar-se constantment. A mesura que l’embaràs avança, el centre de gravetat es desplaça, les curvatures de la columna es modifiquen, el diafragma disposa de menys espai per expandir-se i la pelvis assumeix noves càrregues mentre es prepara progressivament per al part. Aquests canvis poden afavorir l’aparició d’incomoditats a la regió lumbar, el sacre, el còccix o la cintura pelviana, així com sensació de congestió, limitacions en la respiració o una menor llibertat de moviment.
Mitjançant un tacte suau, respectuós i no invasiu, l’osteopatia busca acompanyar aquesta capacitat d’adaptació, afavorint la mobilitat dels teixits, la circulació dels fluids i una bona funció de les estructures implicades. Això pot contribuir a alleujar les incomoditats pròpies de l’embaràs, però aquest no és l’únic objectiu del tractament.
Preparació del part
L’acompanyament osteopàtic no es limita a les molèsties de l’embaràs. Una part important del treball també consisteix a preparar el cos perquè pugui afrontar el part en les millors condicions funcionals possibles.
El part és un procés fisiològic que requereix una gran capacitat d’adaptació per part del cos de la dona. La mobilitat de la pelvis, la coordinació entre el diafragma, la paret abdominal i el sòl pelvià, així com una bona funció dels teixits implicats, contribueixen a crear unes condicions favorables perquè aquest procés es desenvolupi de la manera més eficient possible.
L’osteopatia no pretén dirigir ni accelerar el part, sinó acompanyar el cos perquè disposi dels màxims recursos funcionals en aquest moment. Mitjançant una valoració global i un tractament individualitzat, es busca afavorir la mobilitat, disminuir les restriccions dels teixits i optimitzar la capacitat d’adaptació del cos davant del treball de part. Més que preparar un tipus de part concret, es prepara un cos perquè pugui respondre de la millor manera possible a un dels moments de més exigència física de la seva vida.
La mirada osteopàtica
Des de la mirada osteopàtica, l’embaràs es concep com un procés d’adaptació compartida entre la mare i el nadó. Els canvis que experimenta el cos matern condicionen l’entorn en què el nadó creix i es desenvolupa.
Per això, el treball no se centra exclusivament en una estructura o un símptoma, sinó en el conjunt del sistema maternofetal. A través d’un tacte suau, respectuós i no invasiu, es busca escoltar els teixits i afavorir-ne la mobilitat perquè mare i nadó puguin adaptar-se als canvis de la gestació de la manera més eficient i confortable possible.
Postpart
Un cop el nadó ha nascut, el cos de la mare inicia un nou procés d’adaptació. El postpart és una etapa de transformació fonamental, tant a nivell físic com emocional.
Les sessions d’osteopatia en aquesta fase tenen com a objectiu acompanyar aquesta nova adaptació, afavorint la recuperació global del cos, donant suport al vincle maternoinfantil i ajudant a alliberar les tensions acumulades durant l’embaràs i el part.
